L'INDIVIDUALISME A LA NOSTRA SOCIETAT
La informació que apareix en este apartat és una ampliació del contingut del panell de l'exposició.
Carles és un tio maco, encara que sempre va a la seua bola. És programador informàtic, i per pagar-se els estudis va treballar dur els caps de setmana i vacances. Diu que a ell ningú li ha regalat res, que tot és fruit del seu esforç i sacrifici, i que el mateix han de fer els altres. Repeteix sovint el refrany "cadascun que es traga les castanyes del foc". Afirma que aquesta ha estat sempre la lliçó rebuda del seu pare, i que a ell li va bé. De vegades Carles es passa una mica. Per exemple, li han posat d'ajudant a un jovenet informàtic, i per molt que aquest li pregunte coses de la feina, Carles sempre li dóna evasives per no ajudar; li diu que s'espavile, que a ell ningú li va ensenyar. No és que Carles siga mala persona, sinó simplement que va sempre a la seua. Ara mateix, els companys han acordat no fer hores extres a la feina i exigir un augment de sou de l'10%. Però ell i altres dos companys no estan complint l'acord i segueixen fent hores extres. Carles diu que s'ha comprat un pis a terminis i que necessita els diners de les hores extres. A més, està convençut que l'empresari no s'empassarà mai, per la qual cosa és una lluita inútil. I repeteix perquè tots s'assabenten: "cadascun que es traga les castanyes del foc".
QUINA ÉS LA SITUACIÓ GENERADA?
L'actitud individualista i autosuficient de Carles dificulta la millora laboral col·lectiva. Un individualisme que oblida que les persones, des dels primers passos de la vida, necessitem l'ajuda d'altres. En tots els àmbits de la vida som "com-unitat" solidària.
QUÈ ES POT FER DES DE L’ECONOMIA SOCIAL?
L'ajuda mútua, la col·laboració, forma part de l'ADN humà des del mateix fet de nàixer i necessitar ajuda. Som "cooperadors" per definició des de la família. En aquest sentit, l'economia social suposa treballar en comú per aconseguir condicions que respectin els temps col·lectius (el treball), els temps familiars i els personals. Per aconseguir-ho, l'economia social potencia la co-responsabilitat de les persones, la presa de decisions col·lectives, les estructures horitzontals, la transparència informativa, la democràcia econòmica, etc. D’aquesta forma, l'economia social permet afrontar les dificultats col·lectivament i assaborir els èxits comunitàriament. L'individualisme insolidari ens fa febles i vulnerables en qualsevol situació de la vida i, amb més raó, en l’àmbit del treball.
QUI HO ESTÀ FENT?
- El cooperativisme i l’economia social en general.
- Les ONGs i entitats de Voluntariat (migració, ecologisme, igualtat home-dona, etc.).
- L’associacionisme festiu, cultural, lúdic, veïnal, etc.
© Copyright 2024. Todos los derechos reservados.
