cabecera

AGRICULTURA

La informació que apareix en este apartat és una ampliació del contingut del panell de l'exposició.

Julián és una persona de 52 anys, dedicada tota la seua vida a l'agricultura. El seu avi va ser agricultor tota la seua vida, però tant el seu pare com ell i el seu germà es van dedicar a la construcció fins a l'arribada de la crisi de 2008. En aqueix moment van comprar un tros de terra per a retornar als seus orígens i als del seu poble, Albal, tradicionalment agrícola. Comparteix el seu amor pel camp amb el seu germà que és “un artista de l'agricultura”. El seu model està basat en la venda de productes de temporada en mercats de proximitat, alguna cosa que no sempre és valorat per les persones consumidores però que és el que creu que ha de fer. La clau de tot això és el seu amor per la terra i per l'agricultura, per produir aliments saludables per a les persones i per a l'entorn.

Jordi, amb 36 anys, amb una infància urbanita que des de xiquet va sentir atracció per l'agricultura, “vaig sembrar les meues primeres tomaques en unes jardineres al balcó li dedique temps i cures, em va fascinar veure el creixement tan ràpid i la quantitat de tomaques que vam poder menjar a casa”. L'agricultura va començar com un hobby, en horts urbans a Mallorca i que es va desenvolupar a Centreamèrica treballant com a voluntari en diferents granges de permacultura. Fa uns 3 anys el seu somni es va fer realitat i va comprar un terreny prop de València on cultiva aliments ecològics. La base de la seua passió per sembrar és cultivar plantes medicinals i aliments ecològics que puguen ser útils per a la salut i benestar de les persones.

QUINA ÉS LA SITUACIÓ EN EL SECTOR?

En l'agricultura la major part dels marges es queden en els intermediaris. L'agricultor amb molt d'esforç a penes aconsegueix uns rendiments mínims que li permeten mantindre un estil de vida digne. La competència deslleial de l'agricultura industrial, nociva per a la sostenibilitat del planeta i per a la salut de les persones, dificulta en en gran manera la bona fi d'iniciatives individuals de models d'agricultura alternatius.

QUÈ ES POT FER DES DE L'ECONOMIA SOCIAL?

Els productes de producció ecològica, de temporada i de proximitat són cada vegada més demandats pel públic en general. Aqueixa distinció basada principalment en el preu que tradicionalment ha existit a l'hora de triar el producte que serà adquirit ha passat ja a un segon pla. Realitats viscudes en els nostres dies com la pandèmia del COVID-19 espenten a la societat en general a buscar una alimentació més saludable i la producció de la qual no siga nociva per al planeta.

Paral·lelament, des de la perspectiva de la distribució, van sorgint models basats en els canals curts que eliminen intermediaris (grups de consum, supermercats cooperatius, mercats de venda directa) i permeten que, mantenint un preu assumible per les persones consumidores, el productor perceba un preu just per allò que produeix.

Existeixen espais de mercats alternatius construïts des de l'economia social i solidària com són, per exemple, el mercat social de REES, el Mercat de la Foradà en la Vall de la Gallinera a Alacant o Ecomaclet en el barri de Benimaclet a la ciutat de València.

QUI HO ESTÀ FENT?

- La revista AGROECOLOGIA.NET millora i difusió del coneixement sobre la producció agroecològica.

- SOM ALIMENTACIÓ, comunitat de persones que crea un supermercat cooperatiu i participatiu a València.

- LA CAMPEROLA, projecte d'autoocupació sostenible cooperativa compost per un grup organitzat d'homes i dones amb la voluntat de conjuminar esforços entorn del treball en el camp i així poder viure d'això.

- REAS PAÍS VALENCIÀ, Xarxa d'entitats d'economia alternativa i solidària , lidera el projecte tornallom.org.

- ECOMACLET, mercat de venda directa del Barri de Benimaclet a València.

- OFICOOP, Oficina d'orientació i informació cooperativa per a persones que són o volen ser cooperativistes al País Valencià.